A Vallvernet hi ha una ferreteria que tothom coneix com Can Noentenim. El nom ve de lluny. Quan hi anaves a buscar alguna cosa que no tenien a mà, et deien que «No en tenim». Un dia el Pare en va tenir prou.
—Mira-ho bé, que sí que en tens. I si cal, ja aniré a agafar-ho jo mateix del magatzem.
Des d'aleshores, ja van tenir nom. Ara sempre en tenen, però el nom s'ha quedat.
No sé si avui encara en diríem una ferreteria. Ara en diríem una botiga. O potser un lloc on venen coses. Una mica de tot. Ja ho tenen això els pobles: llocs on pots trobar una mica de tot allò més bàsic. I si no ho tenen, segurament t'ho pujaran de ciutat amb la propera comanda que hi facin.
Això és voluntat de servei. Abans, ser dependent era un ofici. N'hi havia que començaven d'aprenents i els ensenyaven l'ofici des de molt joves. Sovint la cosa passava de pares a fills, com a la botiga de què parlava.
Havies de conèixer el que venies. I no només saber on ho tenies, sinó per a què servia i què li podia anar bé a cadascú. Tu arribaves i deies que volies arreglar una cosa. I el dependent et preguntava què hi volies fer. Potser no necessitaves el que havies anat a buscar. Potser necessitaves una altra cosa.
Ara hi ha botigues on entres, busques el que vols, t'ho emportes i, de vegades, fins i tot t'ho cobres tu mateix. També pots comprar-ho sense sortir de casa. No està malament. És ràpid i còmode.
Però hi ha una cosa que no et pot preguntar una pantalla: Què hi vols fer, amb això?
Potser la botiga és una mica més cara. Però tens algú que et recomana allò que et convé. Això també forma part del que estàs comprant.
Quan compres per internet, moltes vegades ja has de saber què vols. I si no ho saps, toca buscar-ho, comparar-ho i esperar haver triat bé.
El que em fa una mica de gràcia és anar a una botiga, demanar consell al dependent i després comprar-ho per internet perquè ho has trobat més barat.
El consell, però, ja te l'han donat.
A Can Noentenim encara hi pots entrar i preguntar per una cosa sense saber ben bé com es diu. Ja no et diuen que no en tenen.
Ara, quan hi vas a buscar alguna cosa, si no saben què és, ho miren. I si no ho tenen, t'ho demanen.
I potser per això encara li diem Can Noentenim.