Fa dies que em diuen que demà hi haurà un eclipsi. Al vespre, cap a l'hora de la posta de sol. Ho he sentit a la ràdio, ho he llegit als diaris i m'ho han explicat persones que, fins fa quatre dies, no sabien si era de sol o de lluna.
Sembla que demà s'acabi el món.
Que si prepara't. Que si busca el lloc perfecte. Que si les ulleres. Que si el millor lloc per veure'l. Que si no sé què passarà amb la llum. Que si serà un moment irrepetible.
Un eclipsi.
Però també n'hi ha que diuen que demà serà núvol, i que no podrem veure res. Per si de cas, a Vallvernet hem preparat un sopar a la fresca, amb bon vi i bons embotits. Qualsevol excusa és bona per organitzar una bona festa.
Que sí, que és una cosa ben bonica de veure. Però demà també sortirà el sol. I, en un sospir, tornarà a sortir sencer abans de la posta. Potser ens costarà saber què és la posta i què és l'eclipsi.
Quan hagi passat, a Vallvernet també en parlarem. Al Cafè, segurament. Algú dirà que l'ha vist millor que ningú. Un altre explicarà que l'últim va ser molt més impressionant, sense recordar ni quan va ser ni si el va veure. I en Miquel continuarà darrere la barra, com cada dia.
Perquè hi ha una cosa que m'agrada del poble: fins i tot quan passa alguna cosa extraordinària, sempre hi ha algú que continua fent vida normal. I potser no és mala cosa. Però també sabem aprofitar els moments i gaudir-los tots junts.
Demà hi haurà un eclipsi. Però no s'acaba el món. I si no el veiem bé, sempre ens quedarà un bon sopar i una estona de gresca.