Al mas tenim quatre gallines. Quatre, ben comptades. Corren per l'era i pel galliner, ran de paret. Entren i surten quan volen.
A la tieta Ramona li agraden. I li agrada poder menjar ous frescos. Cada matí surt amb un grapat de blat de moro mentre les crida amb aquell "tites, tites, tites..." que, no sé ben bé com, les fa venir totes corrents.
Fins aquí tot sembla força senzill. Quatre gallines, un grapat de blat de moro i algun ou cada dia. Doncs resulta que no. Resulta que ara, per tenir quatre gallines a l'era del mas, ens cal fer més papers que gallines tenim. Quan m'ho van dir vaig pensar que devia ser una exageració. Però prou que he vist que no.
L'altre dia vaig rebre una carta certificada. Que algú pugi al mas a dur una carta vol dir que és una cosa important. Em demanen que compti quantes gallines tinc. No cal comptar gaire: quatre. Només quatre. També volen una fotografia del galliner i la signatura del propietari del mas. Au, ves ara i explica-li al pare que m'ha de signar un permís per tenir quatre gallines.
Mentrestant, les quatre interessades continuen fent exactament el mateix de sempre. Surten del galliner, remenen la terra, es barallen per un cuc i ponen quan els sembla bé. Encara no he trobat la manera de fer entendre a les quatre interessades que, sobre el paper, gairebé dirigeixen una explotació ramadera. No sé si les gallines han d'estar tranquil·les o amoïnades. Jo, de moment, sóc l'únic que fa paperassa.
La tieta Ramona continua sortint amb el blat de moro. Fa "tites, tites, tites..." i elles hi van corrent com sempre. L'única diferència és que ara, mentre ella les alimenta, jo penso que cadascuna d'aquelles quatre gallines m'està costant una carpeta de papers.
Sempre ens demanen que complim les normes. El problema és que, de vegades, quan ho fem, descobrim que ningú no havia pensat que algú seria capaç de fer tota aquesta paperassa per tenir quatre gallines.