El primer dia de mercat de la temporada vaig anar a comprar préssecs. I hi ha una pregunta que es repeteix cada any.
—Què tal, com han sortit?
La hi vaig fer a la pagesa. Em podria haver dit que eren extraordinaris. Que eren els millors de l'any. Que me n'endugués unes quantes caixes abans no s'acabessin.
En comptes d'això, em va dir:
—Són bons, però no esperis els de juliol o agost. Aquests són els primers de la temporada i encara no són ni tan grans, ni tan dolços.
Després em va preguntar com m'agradaven. Si els volia tous i molt sucosos, d'aquells que et regalimen per la cara, els vermells. Si els preferia més cruixents i no tan sucosos, els grocs.
I vaig pensar que hi ha una certa elegància en explicar les coses tal com són. Sense exagerar-les ni vendre-les millor del compte.
Vivim envoltats d'opinions, recomanacions i valoracions. Aplicacions que et suggereixen què has de comprar. Algoritmes que saben què vas triar l'última vegada i et proposen repetir-ho. Estrelles posades per gent que no coneixeràs mai.
Però cap d'aquestes coses no et mira als ulls i et diu:
—Sí, són bons. Però si els vols més dolços, t'hauràs d'esperar unes setmanes.
Mentre parlàvem, algú va comentar que havien hagut d'anar-ne a buscar més caixes perquè les que havien portat al matí no havien estat suficients. Em va fer gràcia. Resulta que la gent sap perfectament que els primers préssecs no són els millors de l'any. Sap que els de juliol o agost seran més dolços. I, tot i així, els compra igualment.
Potser perquè no busquem tant que ens venguin el millor préssec del món. Potser només volem que ens diguin la veritat.
Al final me'n vaig endur tres caixes. Directes del pagès, acabats de collir.
I vaig tornar a casa pensant que encara hi ha llocs on la confiança forma part del preu. On no compres només fruita, sinó també el criteri d'algú que en sap més que tu.
Per cert. Els préssecs... d'allò més bons.