A Vallvernet tenim aixades, tractors i motoserres. També hi ha qui fa servir el mòbil per mirar vídeos, per parlar amb els nets o per consultar si plourà.
Mai he sentit ningú dir:
—Escolta tu, no estàs fent servir bé l'aixada.
Com a molt et diran que si segueixes així t'hi deixaràs l'esquena. Potser fins i tot et mostraran una altra manera de fer-ho. Però la decisió continua sent teva.
Amb segons quines eines passa una cosa curiosa. Sembla que tothom té molt clar com les haurien de fer servir els altres. A mi això em sorprèn.
Sempre apareix algú disposat a explicar-te què fas malament. No tant perquè deixis de fer-te mal o perquè la feina surti millor, sinó perquè és important que sàpigues que no ho estàs fent com ells ho farien.
Quan jo era petit, les eines servien per fer coses. Ara tinc la sensació que dediquem més temps a discutir com s'han de fer servir que no pas a fer-les servir.
Potser m'equivoco, però sempre havia pensat que una eina serveix per fer-te la vida més fàcil. Quan deixa de ser així, potser alguna cosa se'ns ha escapat. O nosaltres ens hem fet massa petits.
A ningú se li acut discutir durant tres hores perquè un altre cava l'hort d'una manera diferent. O potser sí.
Però aleshores el problema ja no és l'aixada.